dimarts, 27 de juny del 2006

La Terra Alta rebutja donar suport a la C.C.C.

> Els alcaldes de la Terra Alta
rebutgen donar suport a la central tèrmica de Riba-roja d'Ebre

Pallarès afirma que la comarca «no es morirà» si no pot fer els parcs eòlics
GUSTAU MORENO. Gandesa

El consell d'alcaldes de la Terra Alta va aprovar ahir per unanimitat no donar suport al projecte de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola ha projectat a Riba-roja d'Ebre.
La negativa dels alcaldes és la resposta a la carta que va enviar-los l'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio (PSC), en què els reclamava suport públic al projecte d'Iberdrola. A canvi, Riba-roja autoritzaria el traçat de la línia d'evacuació de l'electricitat que produiran els parcs eòlics autoritzats la Terra Alta.
La reunió del consell d'alcaldes d'ahir havia estat convocada pel president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès (CiU), amb l'objectiu d'analitzar la petició realitzada per l'alcalde de Riba-roja d'Ebre sobre la tèrmica d'Iberdrola. Sobretot, després d'haver rebut una segona carta de José Luis Aparicio. «L'alcalde de Riba-roja ens deia que no pretenia coaccionar-nos, però tornava a dir-nos que només autoritzaria el pas de la línia d'evacuació pel seu terme municipal si abans nosaltres donàvem suport a la central tèrmica», va explicar Pallarès.

D'altra banda, el president comarcal va detallar els arguments que ahir van exposar els alcaldes de la Terra Alta per evitar donar suport a la tèrmica d'Iberdrola. Segons va recordar Pallarès, al pla català de l'energia no es preveu cap central tèrmica a Riba-roja o en el conjunt de les Terres de l'Ebre, i per tant caldria que el govern de la Generalitat modifiqués el pla abans d'esperar un pronunciament per part dels alcaldes de la Terra Alta.
«En segon lloc, encara no hi ha cap estudi d'impacte ambiental de la central, i per tant no podem avaluar les possibles afectacions que tindria el projecte d'Iberdrola», va afegir Pallarès. «Com que el pla català de l'energia no preveu cap central a Riba-roja, i tampoc tenim un estudi d'impacte sobre el projecte, els alcaldes de la Terra Alta no podem donar-li el nostre suport», va insistir el també alcalde d'Arnes.
De fet, Pallarès va afirmar que era la posició més coherent que podien prendre, tenint en compte els precedents. Així, el consell de la Terra Alta va oposar-se a la central de cicle combinat que la multinacional Enron volia construir a Móra la Nova, així com a la tèrmica que actualment està en projecte a Faió, al Matarranya.
«Aparicio no ens ha de donar l'autorització per fer els parcs eòlics a la Terra Alta, però si no els podem fer no passarà res», va concloure Pallarès. De fet, cal recordar que l'alcalde d'Arnes ja va renunciar a construir algun parc eòlic al terme municipal. «A la comarca no ens morirem si no podem produir energia eòlica», va sentenciar. «A més, als parcs eòlics de Prat de Comte i Pinell de Brai no els cal evacuar l'energia per Riba-roja», va concloure Pallarès.

dijous, 8 de juny del 2006

El Govern desbloqueja la central d'Iberdrola de 850 MW a Riba-roja

Indústria posarà a informació pública el projecte després d'un any paralitzat als despatxos

-->A. Caralt acaralt@diaridetarragona.com

Després de dotze mesos de silenci, el Departament de Treball i Indústria a través del seu delegat a les Terres de l'Ebre, Fermí Andrés, ha confirmat a l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, que durant aquest mes de juny es posarà finalment a exposició pública el projecte de la central de cicle combinat de 850 MW promogut per Iberdrola al municipi.

Amb aquesta decisió es debloqueja la tramitació de la central i de retruc la tramitació de la línia eòlica de la Terra Alta, sempre que els alcaldes de la Terra Alta donin suport explícit al cicle combinat tal com els va demanar ahir l'alcalde de Riba-roja.

Diversos han estat els factors que a parer d'Aparicio han fet decidir finalment al Departament d'Indústria tramitar el cicle combinat de Riba-roja d'Ebre.
L'entrada al capdavant del Departament d'un polític «procedent del món municipal, com és l'exalcalde de Manresa, Jordi Valls, ha esta beneficiosa», apuntava ahir l'alcalde de Riba-roja d'Ebre.També ho ha estat, indirectament, la recent decisió del Ministeri d'Indústria de rebaixar la quota eòlica assignada a Catalunya, una energia «on el Govern havia posat tots els esforços deixant al marge el desenvolupament dels cicles combinats», explica Aparicio.

Tampoc ha estat menyspreable la pressió exercida des del mateix Ajuntament de Riba-roja d'Ebre que havia bloquejat la construcció de la línia eòlica de la Terra Alta promoguda per Aerta, pensada per evacuar fins a 400 MW d'energia generada en una desena de centrals eòliques.

Una potència, per altra banda, molt necessària per assolir els objectius eòlics del Pla de l'Energia aprovat pel Govern de la Generalitat 2006-2015, i xifrats en 3.500 MW l'any 2015.De fet, el passat 23 de març, i en junta de govern local, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre va informar en contra de la línia advertint que denegaria la llicència d'obres si és donés el cas.

Aparicio no només va bloquejar la línia eòlica, sinó que també va entrar en contacte amb un equip d'advocats amb la voluntat de presentar una demanda judicial contra l'Administració catalana.I és que Iberdrola va presentar el mes de juny de 2005 tota la documentació davant l'Administració, entre la qual hi havia l'estudi d'impacte ambiental i el projecte bàsic de la central de 850 MW.

L'empresa i l'Ajuntament de Riba-roja, ferm defensor del projecte, esperaven que la Generalitat tramités el projecte i el posés a informació pública. A finals del mes de maig encara no ho havien fet, de manera que augmentava molt el perill que la iniciativa restés arxivada com descriu la llei al cap de dotze mesos que es presentés.Després de conèixer la decisió del Departament de Treball, Aparicio ha aturat la presentació del recurs contenciós administratiu dissenyat perquè els tribunals obliguessin el Departament d'Indústria a tramitar el projecte.

En aquest nou horitzó, i un cop finalment es posi a informació al públic el projecte, totes les persones i entitats interessades hi podran presentar al·legacions.Aparicio preveu, en aquest punt, que la Generalitat emeti un informe en què posi l'objecció de la llunyania dels centres productors amb els centres consumidors, una filosofia que la Direcció General d'Energia ha mantingut en l'última legislatura; «en tot cas, serà només un informe», apuntava Aparicio.

Carta a la Terra AltaUn cop encarrilada la tramitació del cicle combinat, Aparicio mostrava ahir al Diari la voluntat de desbloquejar la línia eòlica de 30 quilòmetres de longitud entre el terme d'Horta i la central hidroelèctrica de Riba-roja.Aparicio té previst celebrar el proper 28 de juny un ple municipal on es ratificaria l'oposició a la línia eòlica o es rectificaria donant via lliure al projecte, és a dir, atorgant la corresponent llicència d'obres a la promotora.

Ara bé, Riba-roja d'Ebre només rectificarà si rep el suport majoritari dels alcaldes de la Terra Alta al projecte de cicle combinat.

En aquest sentit, ahir al matí el consistori va enviar una carta demanant el corresponent suport als dotze alcaldes de la Terra Alta, un suport que ha de ser escrit i aprovat en comissió de govern.L'alcalde parla de «reciprocitat» i no de xantatge; «com li puc dir, als ciutadans del meu poble, que permeto el pas d'una línia eòlica de la Terra Alta si els alcaldes d'aquests municipis s'oposen a la construcció del cicle combinat?», es preguntava ahir.

Un darrer factor ha incrementat la confiança del poble de Riba-roja en la viabilitat de la central de cicle combinat. Gas Natural va presentar el passat 24 de maig davant la Dirección General de Política Energética y Minas la sol·licitud de construcció d'un gasoducte entre Benissanet i Riba-roja d'Ebre.

La iniciativa pretén aconseguir una subvenció que permeti finançar bona part de la construcció de la infraestructura.Per aconseguir els fons, cal garantir un consum mínim significatiu. Per aquesta raó, es va posar en contacte amb Iberdrola. L'elèctrica assegurà a la gasista aquest consum i es va mostrar disposada a dipositar una garantia equivalent de prop d'un 20 per cent del cost de la inversió per avalar el seu compromís.

El gasoducte entre Benissanet i Riba-roja d'Ebre també ha de beneficiar bona part dels municipis riberencs, donat que la infraestructura permetrà gasificar tant els nuclis urbans com els polígons industrials situats a Ascó o Flix.Màxima capacitatEl projecte de Gas Natural preveu la construcció d'una canonada d'un diàmetre de 24 polsades amb capacitat per operar a una pressió màxima de 80 bar, idònia per al subministrament a una planta de cicle combinat.

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre entén que la Generalitat no pot torpedinar el projecte on «participa una empresa catalana estratègica».I dos parcs eòlicsA banda de la línia d'evacuació d'Aerta, un segon projecte eòlic es trobava fins ahir bloquejat políticament per l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre. És el projecte de construcció per part de la promotora Copcisa d'un parc eòlic al seu terme municipal, una promotora que disposa, per cert, de diversos projectes eòlics a la Terra Alta.22 aerogeneradors
El projecte dissenya un parc de 49,9 MW de potència dividit en 22 aerogeneradors de 100 metres d'alçada de torre i un rotor format per tres pales de 94 metres de diàmetre.
La promotora pretén ubicar el parc a ambdós costats de la carretera de Riba-roja a la Fatarella, a un alçada compresa entre els 170 i 521 metres sobre el nivell del mar. El pressupost del projecte és de 33, 89 milions d'euros. En cas d'executar-se es tractaria de la central eòlica més gran projectada al nord de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Al límit amb el terme municipal d'Almatret (les Garrigues) una promotora vinculada a Copcisa projecta la construcció d'un segona central de 10 MW de potència dividits en 4 aerogeneradors.

divendres, 2 de juny del 2006

SOL·LICITUD CONSTRUCCIÓ GASODUCTE

GAS NATURAL PRESENTA AL MINISTERI D' INDUSTRIA LA SOL·LICITUD PER CONSTRUIR EL GASODUCTE PER ABASTIR LA FUTURA CENTRAL DE C.C.