PREM L' ENLLAÇ PER VEURE LES FOTOS
dimecres, 27 de desembre del 2006
dimarts, 19 de desembre del 2006
ACTES PROGRAMATS NADAL 2006
ACTES PROGRAMATS
DIA 24/12/06
a LES 18H,
El PARE NOËL
ens esperarà a la Plaça de l' Ajuntament per
fer cagar el tió.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
DIA 31/12/06
A 2/4 de 7,
L' HOME DELS NASSOS
arriba a la plaça de l' ajuntament
per acomiadar junts el 2006 i donar
la benvinguda al 2007
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
DIA 2/01/07
De 18 a 19 h
A la porta principal de l' Ajuntament
RECOLLIDA DE CARTES ALS REIS MAGS
pels
Patges reials
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
DIES 2, 3 i 4
De 16 a 19 h,
la Segona planta de l' Ajuntament,
Parc de Nadal, amb diversos tallers:
Jocs Tradicionals
maquillatge
reciclatge
espelmes
fang
manualitats
decoració nadalenca
cuina
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
DIA 5 /01/07
A 2/4 de 7,
arribada de
Ses majestats els REIS MAGS D' ORIENT
a la plaça de la vila.
Tot seguit, recorreran el nostre poble i adoraran
el nen Jesús del
PESSEBRE VIVENT
de la Plaça de l' Església
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
ORGANITZEN
COMISSIÓ DE FESTES
Regidoría de Joventut
Comissió del Pessebre
COL.LABOREN
Societat La Llum del Dia
Associació de Joves
Figots Satànics
dilluns, 18 de desembre del 2006
dimecres, 22 de novembre del 2006
II CROS COMARCAL DE LA TEMPORADA
El diumenge dia 19 es va celebrar el segon cros comarcal, classificatori per campionat de catalunya.
Les atletes de Riba-roja participants van tenir diversa sort.
Les atletes de Riba-roja participants van tenir diversa sort.
divendres, 17 de novembre del 2006
NOUS FILTRES DE CARBÓ ACTIU
acaralt@diaridetarragona.com
L'Ajuntament de Riba-roja ha posat en funcionament dos sistemes de filtres de carbó actiu per impedir la presència de l'herbicida atrazina i els seus derivats, com la desetilatrazina, a la seva xarxa d'aigua de consum humà.
El consistori capta l'aigua al pantà de Flix, i, a partir de l'estiu els índexs d'aquest herbicida potencialment tòxic per a les persones s'havien elevat, apropant-se als màxims permesos.consistori realitza anàlisis mensuals de l'aiguaEl i va detectar l'anomalia.
En aquell moment va posar en funcionament un sistema de filtrat per impedir el pas de les substàncies a la xarxa d'aigua, mentre encarregava anàlisis complementàries i amb periodicitat quinzenal a l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona SA. (Ematsa).
Una nova anàlisi realitzada al mes d'agost assenyalava uns nivells d'atrazina al límit dels valors permesos; i del seu derivat, desetilatrazina, lleugerament per sobre dels permesos. Aquesta tendència es va aguditzar en el següent control realitzat al 14 de setembre amb l'augment d'un dels dos valors.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, en aquell moment, va donar la veu d'alarma, tot sol·licitant al Govern de la Generalitat, a través de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, ajuda econòmica d'urgència per col·locar filtres de tecnologia més avançada, donat que el filtre en funcionament generava un cost energètic molt elevat.
Finalment, el Departament de Governació ha assumit pràcticament la totalitat del cost dels filtres, valorats en 75.0000 euros.Un cop instal·lat el sistema, per part d'una empresa valenciana, s'ha esvaït la possibilitat que les substàncies tòxiques passin la xarxa d'aigua potable, tot i que es continuaran realitzant anàlisis cada quinze dies.
L'alcalde de la població, José Luis Aparicio, assegura que en cap moment va existir perill per a la població, «perquè abans que els nivells superessin els valors permesos ja vàrem posar en marxa el filtre de carbó».
De fet, a la població veïna de Flix, on el subministrament de l'aigua potable també procedeix de l'embassament, no s'ha detectat nivells anòmals d'herbicides en el mateix període de temps, segons afirmà ahir l'alcalde, Pere Muñoz. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per la seva banda, assegurà ahir al Diari que els resultats de les seves anàlisis tampoc havien detectat resultats extraordinaris al marge de l'habitual augment d'aquest tipus de substàncies en els mesos d'estiu, a causa de l'inferior cabal del riu.
L'Ajuntament de Riba-roja ha posat en funcionament dos sistemes de filtres de carbó actiu per impedir la presència de l'herbicida atrazina i els seus derivats, com la desetilatrazina, a la seva xarxa d'aigua de consum humà.
El consistori capta l'aigua al pantà de Flix, i, a partir de l'estiu els índexs d'aquest herbicida potencialment tòxic per a les persones s'havien elevat, apropant-se als màxims permesos.consistori realitza anàlisis mensuals de l'aiguaEl i va detectar l'anomalia.
En aquell moment va posar en funcionament un sistema de filtrat per impedir el pas de les substàncies a la xarxa d'aigua, mentre encarregava anàlisis complementàries i amb periodicitat quinzenal a l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona SA. (Ematsa).
Una nova anàlisi realitzada al mes d'agost assenyalava uns nivells d'atrazina al límit dels valors permesos; i del seu derivat, desetilatrazina, lleugerament per sobre dels permesos. Aquesta tendència es va aguditzar en el següent control realitzat al 14 de setembre amb l'augment d'un dels dos valors.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, en aquell moment, va donar la veu d'alarma, tot sol·licitant al Govern de la Generalitat, a través de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, ajuda econòmica d'urgència per col·locar filtres de tecnologia més avançada, donat que el filtre en funcionament generava un cost energètic molt elevat.
Finalment, el Departament de Governació ha assumit pràcticament la totalitat del cost dels filtres, valorats en 75.0000 euros.Un cop instal·lat el sistema, per part d'una empresa valenciana, s'ha esvaït la possibilitat que les substàncies tòxiques passin la xarxa d'aigua potable, tot i que es continuaran realitzant anàlisis cada quinze dies.
L'alcalde de la població, José Luis Aparicio, assegura que en cap moment va existir perill per a la població, «perquè abans que els nivells superessin els valors permesos ja vàrem posar en marxa el filtre de carbó».
De fet, a la població veïna de Flix, on el subministrament de l'aigua potable també procedeix de l'embassament, no s'ha detectat nivells anòmals d'herbicides en el mateix període de temps, segons afirmà ahir l'alcalde, Pere Muñoz. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per la seva banda, assegurà ahir al Diari que els resultats de les seves anàlisis tampoc havien detectat resultats extraordinaris al marge de l'habitual augment d'aquest tipus de substàncies en els mesos d'estiu, a causa de l'inferior cabal del riu.
dijous, 16 de novembre del 2006
1er CROS COMARCAL DE LA TEMPORADA
US RECORDEM QUE SI VOLEU VISUALITZAR LES FOTOS AMPLIADES,
NOMÉS CAL "CLICAR " AL DAMUNT
El diumenge dia 12 de Novembre es van fer les primeres proves classificatories de la prova de CROS dels JOCS ESCOLARS DE la Ribera d' Ebre, que organitza el consell Esportiu de la Ribera
Es van aconsseguir ; 4art lloc ( Mariona Agustí ) i
un 5è lloc per part de ( Marina Orta Terré ).
les dues de Tercer curs i amb un recorregut de 1000 m.
A la categoria de nascuts al1998.
A la resta de categories es van aconsseguir dues medalles,
una de plata ( Carlota Aràn Terré )
El diumenge dia 12 de Novembre es van fer les primeres proves classificatories de la prova de CROS dels JOCS ESCOLARS DE la Ribera d' Ebre, que organitza el consell Esportiu de la Ribera
Es van aconsseguir ; 4art lloc ( Mariona Agustí ) i
un 5è lloc per part de ( Marina Orta Terré ).
les dues de Tercer curs i amb un recorregut de 1000 m.
A la categoria de nascuts al1998.
A la resta de categories es van aconsseguir dues medalles,
una de plata ( Carlota Aràn Terré )
i una de bronze ( Marina Castellví Soriano)
les dos de Segon Curs.
També van participar a la a la prova de categoria nascuts al 1999 Femení, amb un recorregut de 500 m. Erola Espinosa i Laura Gil, que van realitzar una bona cursa
i van finalitzar les dos en posicions intermitjes.
EL PRÒXIM DIUMENGE DIA 19 DE NOVEMBRE, AL CAMP D' ESPORTS
A PARTIR DE LES 10:00 COMENÇARAN LES COMPETICIONS DE
TOTES LES CATEGORÍES.
!!!!!!!!!!!!! US ESPEREM ¡¡¡¡¡¡!!!!!!
Participants al CROS d' Ascó als Jocs Escolars
amb l' entrenador.
dilluns, 13 de novembre del 2006
Frenar el tancament d'estacions
Els membres de la CGT van aprofitar l'acte per recordar que, en els últims 15 anys, s'ha tret el personal ferroviari en un gran nombre d'estacions, com Vila-seca, Altafulla, l'Espluga de Francolí, Ulldecona, Vilavella, Salomó, l'Ampolla i Camarles. Van explicar que actualment continuen la campanya per conservar l'assistència al viatger a les terminals de Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. D'altra banda, van concloure que «és vergonyós que s'hagin oblidat projectes tan necessaris com el baixador de la zona universitària de Reus».
dijous, 9 de novembre del 2006
RECUPERACIÓ D' UN TRAM DE VIA ROMANA
El Patronat Pro Batea redacta el projecte de recuperació d'un tram de tres quilòmetres de la via romana per oferir un nou atractiu turístic-->per a. caraLt acaralt@diaridetarragona.com
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial.
La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
La via romana unia amb dues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa proteccióAl segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial.
La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
La via romana unia amb dues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa proteccióAl segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
dilluns, 6 de novembre del 2006
PROPOSTA DE PISCIFACTORIA
NOTICIAS
Riba-roja pretén recuperar l'esturió
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha proposat al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública a l'embassament, on s'hi podrien reintroduir espècies com la carpa autòctona i l'esturió, desaparegut del riu als anys setanta, després de molts segles de presència.-
->per a.caralt acaralt @diaridetarragona.com
La reclamació històrica de repoblar l'embassament de Riba-roja i, per extensió, tot el curs fluvial amb espècies autòctones, i la necessitat de lluitar amb fermesa contra la proliferació del musclo zebra han conduït l'Ajuntament de Riba-roja a proposar oficialment al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública.
Al seu parer, seria fonamental aixecar un equipament d'aquestes característiques per estudiar, en primer lloc, l'evolució de l'hàbitat del riu, «alterat per l'acció filtradora del musclo zebra i la presència a l'aigua de partícules tòxiques procedents dels herbicides i plaguicides utilitzats a l'agricultura», afirma l'alcalde, José Luis Aparicio.A la piscifactoria es podrien estudiar mètodes d'eradicació del musclo zebra, «i fer-ho conjuntament, per exemple, amb Endesa, que ja disposa d'un laboratori especialitzat al costat de la central hidroelèctrica de Riba-roja», explica.
En tercer i últim terme, la instal·lació hauria de servir per estudiar la viabilitat de repoblar el riu amb espècies autòctones «com la carpa o l'esturió».L'alcalde assegura que la mesura permetria repoblar l'embassament de Riba-roja d'Ebre amb una espècie autòctona del riu Ebre, molt atractiva per a la pesca fluvial «per la seva carn, i competidora del mateix hàbitat que el silur», que és una espècie forana.
Ara bé, fins avui, i a pesar dels esforços dels científics, sobretot dels francesos, que disposen d'una població residual d'aquest peix a la desembocadura del Garona, no s'ha aconseguit reproduir amb èxit l'espècie.N'existeix una segona població autòctona a Geòrgia, al mar Negre. A Andalusia, va proposar-se la reintroducció d'una espècie d'esturió, l'Acipenser nacari , al riu Guadalquivir, però finalment la Junta d'Andalusia va desestimar el projecte després de considerar-la una espècie exòtica.
Riba-roja pretén recuperar l'esturió
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha proposat al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública a l'embassament, on s'hi podrien reintroduir espècies com la carpa autòctona i l'esturió, desaparegut del riu als anys setanta, després de molts segles de presència.-
->per a.caralt acaralt @diaridetarragona.com
La reclamació històrica de repoblar l'embassament de Riba-roja i, per extensió, tot el curs fluvial amb espècies autòctones, i la necessitat de lluitar amb fermesa contra la proliferació del musclo zebra han conduït l'Ajuntament de Riba-roja a proposar oficialment al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública.
Al seu parer, seria fonamental aixecar un equipament d'aquestes característiques per estudiar, en primer lloc, l'evolució de l'hàbitat del riu, «alterat per l'acció filtradora del musclo zebra i la presència a l'aigua de partícules tòxiques procedents dels herbicides i plaguicides utilitzats a l'agricultura», afirma l'alcalde, José Luis Aparicio.A la piscifactoria es podrien estudiar mètodes d'eradicació del musclo zebra, «i fer-ho conjuntament, per exemple, amb Endesa, que ja disposa d'un laboratori especialitzat al costat de la central hidroelèctrica de Riba-roja», explica.
En tercer i últim terme, la instal·lació hauria de servir per estudiar la viabilitat de repoblar el riu amb espècies autòctones «com la carpa o l'esturió».L'alcalde assegura que la mesura permetria repoblar l'embassament de Riba-roja d'Ebre amb una espècie autòctona del riu Ebre, molt atractiva per a la pesca fluvial «per la seva carn, i competidora del mateix hàbitat que el silur», que és una espècie forana.
Ara bé, fins avui, i a pesar dels esforços dels científics, sobretot dels francesos, que disposen d'una població residual d'aquest peix a la desembocadura del Garona, no s'ha aconseguit reproduir amb èxit l'espècie.N'existeix una segona població autòctona a Geòrgia, al mar Negre. A Andalusia, va proposar-se la reintroducció d'una espècie d'esturió, l'Acipenser nacari , al riu Guadalquivir, però finalment la Junta d'Andalusia va desestimar el projecte després de considerar-la una espècie exòtica.
dijous, 2 de novembre del 2006
dimecres, 1 de novembre del 2006
SIGNATURA NOU CONVENI AMB CREU ROJA
El passat 31 d ' Octubre, es va dur a terme l' acte de signatura del
nou conveni amb Creu Roja, per l' ampliació del
SERVEI DE TELEASSISTENCIA,
per tal de poder donar mes servei a la gent gran que ho sol.liciti del nostre poble.
VISITA ALUMNES DE LA PALMA D'EBRE AL " ZER EBRE "
El dimarts dia 31, vam tenir la visita dels Alumnes del CEIP 1 d'Abril - de la Palma d' Ebre a les instalacions del CEIP SANTI AGUSTI, que es passarà a denominar fins ara " ZER EBRE "; i el qual serà la seu central.
Aixó ha motivat una restructuració d' horaris, movilitat del professorat , la dotació d' una Secretaría ( amb material humà i tècnic ) i millores del parc tecnològic a les aules.
Els alumnes de Riba-roja , van donar la benvinguda als alumnes i professors de La Palma, i van fer activitats programades pel centre, entre ells una Ginkama, aqui teniu unes imatges.
Aixó ha motivat una restructuració d' horaris, movilitat del professorat , la dotació d' una Secretaría ( amb material humà i tècnic ) i millores del parc tecnològic a les aules.
Els alumnes de Riba-roja , van donar la benvinguda als alumnes i professors de La Palma, i van fer activitats programades pel centre, entre ells una Ginkama, aqui teniu unes imatges.
divendres, 27 d’octubre del 2006
CASTANYADA DEL ZER "EBRE"
Avui dia 27 venem castanyes , coca ,café i mistela per tothom que en vulgui.
Estem al costat del mercat.
US ESPEREM......
GRÀCIES A TOTHOM PER LA VOSTRA COL.LABORACIÓ
ALUMNES DE 5é i 6é
l' avia de Didac fa les castanyes
la resta de mares ens ajuda a vendre
dijous, 26 d’octubre del 2006
TREBALLS DE CLAUSURA DE L' ABOCADOR
Després de molt esperar, esta radera setmana s' han estat fent els moviments de terres i eliminació de residus del Abocador Incontrolat de la Garita.
Ara estem a l' espera de començar la replantació d' arbrat , talussos i tancament amb valla del perimetre d' accés de l' abocador i tancament amb porta metàlica .
Estem preparant pels usuaris que facin petites obres, uns contenidors per tirar la runa i un altre per possar les restes de podes i gespa.
Les andrómines, electrodomestics grans, sofàs, matalassos etc... es recolliran previ avís a l' ajuntament al telwefon 977 416003.
GRÀCIES PER LA VOSTRA COL.LABORACIÓ
OBRES DE SUPRESSIÓ DELS PASSOS A NIVELL
Aqui teniu unes imatges de les obres que es realitzen a bon ritme.
Accés al pas Inferior
Detall del deplaçament del calaixó
Gats Hidràulics de 18OO Tn de desplaçament
NOUS SISTEMES CONTRA EL MUSCLO ZEBRA
> Endesa prova nous sistemes contra el musclo zebrat
G. MORENO. Flix.
Fecsa Endesa va informar ahir que la companyia ha desenvolupat durant els últims quatre anys diferents mesures destinades a evitar l'arribada i la consolidació del musclo zebrat a la península. Segons l'empresa, la colonització del musclo zebrat ha perjudicat el correcte funcionament de les centrals hidroelèctriques que Endesa té a la conca de l'Ebre, concretament les centrals de Flix, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, ja que els mol·luscos obstrueixen les canonades de captació d'aigua de les instal·lacions.
En aquest sentit, Fecsa Endesa calcula que el musclo zebrat ha provocat a la companyia una despesa d'1,6 milions d'euros, només en aquests quatre anys. Després d'alguns estudis, Endesa ha començat a utilitzar un producte «ambientalment amigable» que elimina la presència del mol·lusc a les canonades de captació d'aigua i als circuits interiors de les centrals.
Endesa ha adoptat altres mesures a la central de Riba-roja, on ja ha substituït les reixes de les preses d'aigua per permetre la seua neteja periòdica.
> Endesa ja ha gastat 1,6 milions per combatre el musclo zebrat i prova nous sistemes contra la plaga
GUSTAU MORENO. Flix
Fecsa Endesa va informar ahir que la companyia ha desenvolupat durant els últims quatre anys diferents mesures destinades a evitar l'arribada i la consolidació del musclo zebrat a la península. La companyia va recordar que el musclo zebrat és una espècie invasora que procedeix dels mars Negre i Caspi, que amenaça l'ecosistema i les espècies autòctones de la conca de l'Ebre, així com l'economia de les zones afectades.
Segons l'empresa, la colonització del musclo zebrat ha perjudicat el correcte funcionament de les centrals hidroelèctriques que Endesa té a la conca de l'Ebre, concretament les centrals de Flix, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, ja que els mol·luscos obstrueixen les canonades de captació d'aigua de les instal·lacions.
En aquest sentit, Fecsa Endesa calcula que el musclo zebrat ha provocat a la companyia una despesa d'1,6 milions d'euros, només en aquests quatre anys. Després d'alguns estudis, Fecsa Endesa ha començat a utilitzar un producte «ambientalment amigable» que elimina la presència del mol·lusc a les canonades de captació d'aigua i als circuits interiors de les centrals. Paral·lelament, Endesa ha adoptat altres mesures a la central de Riba-roja, on ja ha substituït les reixes de les preses d'aigua, que fins ara eren fixes, per unes altres reixes extraïbles que permeten la seua neteja periòdica fora de l'aigua.
Així, durant el període 2002-2006, Fecsa Endesa calcula que ha invertit uns 450.000 euros destinats a la recerca i a la investigació contra la plaga. D'aquesta manera, la companyia ha organitzat diferents jornades informatives i ha participat en diferents grups de treball, i també a congressos nacionals i internacionals.
A més, l'empresa també ha donat informació a altres usuaris afectats de la conca de l'Ebre, per donar a conèixer l'expansió de la plaga i acordar noves mesures per frenar la seua proliferació. En aquesta línia, Fecsa Endesa té el primer i fins ara únic centre de recerca específic per al musclo zebrat, on s'han projectat una desena d'assajos sobre tècniques per eradicar l'espècie invasora, tant en espais naturals com en llocs tancats. A més, l'empresa ha finançat quatre convenis d'investigació amb les universitats de Lleida i Saragossa.
dilluns, 23 d’octubre del 2006
DIADA D' ATLETISME A ASCÓ
El passat Diumenge día 22 , 20 nens del nostre poble, i fins un total de 80 de la resta de pobles de la nostra comarca, van gaudir d' una gran matinal esportiva.
Felicitem al Club d' atletisme d' Asco per aquesta iniciativa, i encoratgem les entitats locals per continuar per aquest camí.
Esperem que pels propers Jocs Esportius Escolars , poguem tenir una bona representació i que continuïn amb el bón costum de fer esport jugant.
Cliqueu aqui per veure les millors fotos. ALBUM 1 , ALBUM 2
divendres, 1 de setembre del 2006
CARTELL CLAUSURA ABOCADOR DE "LA GARITA"
A PARTIR DEL DILLUNS, L' EMPRESA ARIDS ROMA, PORTARÀ A TERME ELS TREBALLS DE CLAUSURA DEL ABOCADOR INCONTROLAT.
ESPEREM LA VOSTRA COL.LABORACIÓ, I AIXÍ POFREM RECUPEREAR UN ENTORN AMB VISTES ESTUPENDES.
ACCÉS AL CARTELL.PDF
ESPEREM LA VOSTRA COL.LABORACIÓ, I AIXÍ POFREM RECUPEREAR UN ENTORN AMB VISTES ESTUPENDES.
ACCÉS AL CARTELL.PDF
divendres, 25 d’agost del 2006
dimecres, 23 d’agost del 2006
FESTIVAL CINEMA DE NOVA YORK
Per primera vegada una pel·lícula catalana, 'Dies d'agost', competirà al conegut certamen cinematogràfic nord-americà, que s'inaugurarà el 29 de setembre
Recha, al Festival de Nova York
Lara Bonilla
Per primer cop, un film català competirà en el prestigiós Festival de Cinema de Nova York, que se celebra del 29 de setembre al 15 d'octubre. Es tracta de Dies d'agost, de Marc Recha, una road movie que barreja realitat i ficció, protagonitzada pel director juntament amb el seu germà bessó, David Recha. La cinquena pel·lícula del realitzador de l'Hospitalet de Llobregat arribarà a Nova York després de passar pels festivals de Locarno i Toronto.
El film es basa en històries del periodista Ramon Barnils que Recha va conèixer després d'entrevistar familiars i amics de Barnils, mort l'any 2001. Enmig d'un estiu sec i calorós, els dos germans s'endisen en la Catalunya interior seguint les passes de Barnils per poblacions com Riba-roja d'Ebre, Figuerola del Camp o Mequinensa. Els germans també recorren escenaris de la Guerra Civil guiats pel diari que l'avi patern va escriure el 1938. Pel camí troben personatges com una autoestopista que vol ser ballarina o un guarda forestal amb vel·leïtats de trompetista. La veu en off de la germana petita dels bessons Recha narra aquesta història en què la manca d'experiència dels actors se supleix per l'experiència vital de cadascú.
No serà, però, el primer cop que el film de Marc Recha es veurà al continent americà, ja que abans competirà en el Festival Internacional de Cinema de Toronto, que se celebrarà del 7 al 16 de setembre.
A la 44a edició del Festival de Cinema de Nova York també es podrà veure Volver, de Pedro Almodóvar, un habitual d'aquest certamen. La seva pel·lícula ha estat triada com a peça central del festival en la que serà la seva estrena nord-americana.
La pel·lícula inaugural serà The Queen, el retrat que Stephen Frears ha fet de la família reial britànica, mentre que de la clausura se n'encarregarà el mexicà Guillermo del Toro amb El laberinto del fauno, un conte de fades gòtic on els horrors de la guerra són vistos a través dels ulls d'una noia. El festival, que va començar el 1962, també inclou una retrospectiva dedicada als 50 anys de la distribuïdora Janis Films, gràcies a la qual els nord-americans van veure clàssics de Bergman, Truffaut o Godard.
dijous, 17 d’agost del 2006
TROBADA DE PUNTAIRES
.jpg)
EL PROPER DIUMENGE DIA 20 D' AGOST
A PARTIR DE LES 10:00 I FINS LES 14:00
ENTRE EL CARRER ESGLESIA I LA PLAÇA DE L' ESGLESIA
ES DURÀ A TERME LA 13 èna TROBADA DE PUNTAIRES
US ESPEREM !!!!!!!!!!!!!!!!!
TREBALLS PER SUPRIMIR TRES PASSOS A NIVELL
Adif inicia els treballs per suprimir tres passos a nivell de la línia Madrid-Barcelona a l'alçada del terme de Riba-roja d'Ebre-->ACN :: 16.08.2006 (13:22h.)
Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries), entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Foment, ha iniciat els treballs per a la supressió de tres passos a nivell de la línia Madrid-Barcelona a l'alçada del terme municipal de Riba-roja d'Ebre.
Concretament, es construirà un pas inferior per a vehicles i un camí d'enllaç paral•lel a les vies. Els treballs, que du a terme l'empresa Vías y Construcciones, tenen un pressupost de 1.086.000 euros i està previst que finalitzin a finals d'any.
Els passos a nivell on actua Adif a Riba-roja estan situats als punts quilomètrics 505,670, 507,22 i 507,13 de la línia Madrid-Barcelona.
Segons l'ens públic, aquesta actuació permetrà millorar les condicions de seguretat per als usuaris del pas així com de les pròpies circulacions ferroviàries.El nou pas inferior se situarà a l'alçada del punt quilomètric 507,061, amb la construcció d'un cub de formigó armat de 6 per 6,8 metres que, posteriorment, serà empès sobre el terreny fins la seva ubicació definitiva.
Un cop instal•lat, es dotarà aquest pas subterrani de dos carris per a vehicles de 2,5 metres d'amplada cadascun, amb els seus corresponents vorals, i una vorera d'1,5 metres per als vianants.
El camí d'enllaç se situarà al costat esquerre del ferrocarril sentit Barcelona i discorrerà entre els punts quilomètrics 505,435 i 508,206 per connectar el nou pas inferior amb les finques situades en aquest tram. Tindrà una amplària total de 6 metres i disposarà de tancaments mitjançant tanca galvanitzada de dos metres d'altura.
Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries), entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Foment, ha iniciat els treballs per a la supressió de tres passos a nivell de la línia Madrid-Barcelona a l'alçada del terme municipal de Riba-roja d'Ebre.
Concretament, es construirà un pas inferior per a vehicles i un camí d'enllaç paral•lel a les vies. Els treballs, que du a terme l'empresa Vías y Construcciones, tenen un pressupost de 1.086.000 euros i està previst que finalitzin a finals d'any.
Els passos a nivell on actua Adif a Riba-roja estan situats als punts quilomètrics 505,670, 507,22 i 507,13 de la línia Madrid-Barcelona.
Segons l'ens públic, aquesta actuació permetrà millorar les condicions de seguretat per als usuaris del pas així com de les pròpies circulacions ferroviàries.El nou pas inferior se situarà a l'alçada del punt quilomètric 507,061, amb la construcció d'un cub de formigó armat de 6 per 6,8 metres que, posteriorment, serà empès sobre el terreny fins la seva ubicació definitiva.
Un cop instal•lat, es dotarà aquest pas subterrani de dos carris per a vehicles de 2,5 metres d'amplada cadascun, amb els seus corresponents vorals, i una vorera d'1,5 metres per als vianants.
El camí d'enllaç se situarà al costat esquerre del ferrocarril sentit Barcelona i discorrerà entre els punts quilomètrics 505,435 i 508,206 per connectar el nou pas inferior amb les finques situades en aquest tram. Tindrà una amplària total de 6 metres i disposarà de tancaments mitjançant tanca galvanitzada de dos metres d'altura.
ACCIDENT AL PANTÀ DE RIBA-ROJA
Troben mort l'home que va caure al pantà de Riba-roja
Els submaniristes del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil van trobar ahir al migdia el cos sense vida d'un ciutadà suís de 49 anys que el dia anterior, a les nou del vespre, havia caigut d'una embarcació d'esbarjo.-->per a. c. acaralt@diaridetarragona.com
L'equip de quatre submarinistes del GEAS de la Guàrdia Civil van localitzar el cos sense vida de Charles Frederic Gustave Porret, ciutadà suís de 49 anys, entre un i dos quarts de dotze del matí.Des de primera hora del dia d'ahir, el grup especial havia iniciat les tasques de recerca al voltant de la zona on el ciutadà suís havia desaparegut el dia anterior.
Porret formava part d'un grup de vuit persones que havia llogat dues embarcacions d'esbarjo de motor per navegar a l'embassament de Riba-roja a l'empresa de turisme fluvial Badia Tucana, des de l'embarcador de la qual havien salpat.
El grup, quatre persones distribuïdes a cada embarcació, va decidir amarrar en una boia de navegació enmig de l'embassament, a uns tres quilòmetres de l'embarcador. La seva intenció, com fan molts grups i famílies de turistes que frequenten la zona, era sopar i passar la nit en ple embassament.
Segons va informar la Subdelegació del Govern a Tarragona, Porret hauria estat vist per últim cop pels seus companys al voltant de les nou de la nit a la proa de l'embarcació Le-Doyen i sense portar salvavides.
Quasi tres hores després, a tres quarts de dotze de la nit, els companys van denunciar la seva desaparició a una patrulla de la Guàrdia Civil de Flix.Segons la Guàrdia Civil, les embarcacions es trobaven ancorades en un punt situat a 25 metres de la riba del pantà on la profunditat assoleix els vuit metres.
El desaparegut podria haver caigut a l'aigua i morir ofegat.
L'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio, comentava ahir al Diari que ningú s'havia posat en contacte amb el consistori en relació am el succés. En tot cas, l'alcalde destacava l'assiduïtat d'aquest tipus d'activitat turística que abraça tota la nit: «és ideal per gaudir de la tranquil·litat i allunyar-se de l'estrès, però evidentment s'han de prendre totes les mesures de seguretat pertinents»
L'Ajuntament de Riba-roja no va rebre cap trucada per part de familiars i amics del ciutadà ofegat en què es sol·licités ajut i, a pesar de la insistència, no fou possible durant el dia d'ahir contactar amb l'empresa de lloguer d'embarcacions Badia Tucana.
L'últim succés amb resultat de mort a l'embassament es produí el mes de setembre de 2004, quan tres temporers de nacionalitat búlgara i residents a Fraga van morir ofegats a l'altura de Mequinensa quan l'embarcació amb la qual viatjaven va enfonsar-se. La seva capacitat era per a cinc persones però n'hi viatjaven tretze.
Els submaniristes del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil van trobar ahir al migdia el cos sense vida d'un ciutadà suís de 49 anys que el dia anterior, a les nou del vespre, havia caigut d'una embarcació d'esbarjo.-->per a. c. acaralt@diaridetarragona.com
L'equip de quatre submarinistes del GEAS de la Guàrdia Civil van localitzar el cos sense vida de Charles Frederic Gustave Porret, ciutadà suís de 49 anys, entre un i dos quarts de dotze del matí.Des de primera hora del dia d'ahir, el grup especial havia iniciat les tasques de recerca al voltant de la zona on el ciutadà suís havia desaparegut el dia anterior.
Porret formava part d'un grup de vuit persones que havia llogat dues embarcacions d'esbarjo de motor per navegar a l'embassament de Riba-roja a l'empresa de turisme fluvial Badia Tucana, des de l'embarcador de la qual havien salpat.
El grup, quatre persones distribuïdes a cada embarcació, va decidir amarrar en una boia de navegació enmig de l'embassament, a uns tres quilòmetres de l'embarcador. La seva intenció, com fan molts grups i famílies de turistes que frequenten la zona, era sopar i passar la nit en ple embassament.
Segons va informar la Subdelegació del Govern a Tarragona, Porret hauria estat vist per últim cop pels seus companys al voltant de les nou de la nit a la proa de l'embarcació Le-Doyen i sense portar salvavides.
Quasi tres hores després, a tres quarts de dotze de la nit, els companys van denunciar la seva desaparició a una patrulla de la Guàrdia Civil de Flix.Segons la Guàrdia Civil, les embarcacions es trobaven ancorades en un punt situat a 25 metres de la riba del pantà on la profunditat assoleix els vuit metres.
El desaparegut podria haver caigut a l'aigua i morir ofegat.
L'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio, comentava ahir al Diari que ningú s'havia posat en contacte amb el consistori en relació am el succés. En tot cas, l'alcalde destacava l'assiduïtat d'aquest tipus d'activitat turística que abraça tota la nit: «és ideal per gaudir de la tranquil·litat i allunyar-se de l'estrès, però evidentment s'han de prendre totes les mesures de seguretat pertinents»
L'Ajuntament de Riba-roja no va rebre cap trucada per part de familiars i amics del ciutadà ofegat en què es sol·licités ajut i, a pesar de la insistència, no fou possible durant el dia d'ahir contactar amb l'empresa de lloguer d'embarcacions Badia Tucana.
L'últim succés amb resultat de mort a l'embassament es produí el mes de setembre de 2004, quan tres temporers de nacionalitat búlgara i residents a Fraga van morir ofegats a l'altura de Mequinensa quan l'embarcació amb la qual viatjaven va enfonsar-se. La seva capacitat era per a cinc persones però n'hi viatjaven tretze.
dimecres, 9 d’agost del 2006
XXIV è Aplec Sardanista
El pasat dia 5 es va fer el XXIV è Aplec Sardanista a la nostra vila, amenitzada per la Cobla Reus.
Vam tenir visitants de diferents pobles de les comarques veïnes.
La gent va ballar força i es va respirar un bon ambient d' aplec.
Els membres de l' agrupació van preparar una bona teca per a tots els asistents i després a ballar un altre cop.
Felicitats a l' Agrupació Sardanista per la bona organització de l' acte.
Aqui teniu un petit recull d' imatges.
Vam tenir visitants de diferents pobles de les comarques veïnes.
La gent va ballar força i es va respirar un bon ambient d' aplec.
Els membres de l' agrupació van preparar una bona teca per a tots els asistents i després a ballar un altre cop.
Felicitats a l' Agrupació Sardanista per la bona organització de l' acte.
Aqui teniu un petit recull d' imatges.
US ESPEREM EL PROPER ANY PEL XXV è Aplec.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
