Les atletes de Riba-roja participants van tenir diversa sort.
dimecres, 22 de novembre del 2006
II CROS COMARCAL DE LA TEMPORADA
El diumenge dia 19 es va celebrar el segon cros comarcal, classificatori per campionat de catalunya.
Les atletes de Riba-roja participants van tenir diversa sort.
Les atletes de Riba-roja participants van tenir diversa sort.
divendres, 17 de novembre del 2006
NOUS FILTRES DE CARBÓ ACTIU
acaralt@diaridetarragona.com
L'Ajuntament de Riba-roja ha posat en funcionament dos sistemes de filtres de carbó actiu per impedir la presència de l'herbicida atrazina i els seus derivats, com la desetilatrazina, a la seva xarxa d'aigua de consum humà.
El consistori capta l'aigua al pantà de Flix, i, a partir de l'estiu els índexs d'aquest herbicida potencialment tòxic per a les persones s'havien elevat, apropant-se als màxims permesos.consistori realitza anàlisis mensuals de l'aiguaEl i va detectar l'anomalia.
En aquell moment va posar en funcionament un sistema de filtrat per impedir el pas de les substàncies a la xarxa d'aigua, mentre encarregava anàlisis complementàries i amb periodicitat quinzenal a l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona SA. (Ematsa).
Una nova anàlisi realitzada al mes d'agost assenyalava uns nivells d'atrazina al límit dels valors permesos; i del seu derivat, desetilatrazina, lleugerament per sobre dels permesos. Aquesta tendència es va aguditzar en el següent control realitzat al 14 de setembre amb l'augment d'un dels dos valors.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, en aquell moment, va donar la veu d'alarma, tot sol·licitant al Govern de la Generalitat, a través de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, ajuda econòmica d'urgència per col·locar filtres de tecnologia més avançada, donat que el filtre en funcionament generava un cost energètic molt elevat.
Finalment, el Departament de Governació ha assumit pràcticament la totalitat del cost dels filtres, valorats en 75.0000 euros.Un cop instal·lat el sistema, per part d'una empresa valenciana, s'ha esvaït la possibilitat que les substàncies tòxiques passin la xarxa d'aigua potable, tot i que es continuaran realitzant anàlisis cada quinze dies.
L'alcalde de la població, José Luis Aparicio, assegura que en cap moment va existir perill per a la població, «perquè abans que els nivells superessin els valors permesos ja vàrem posar en marxa el filtre de carbó».
De fet, a la població veïna de Flix, on el subministrament de l'aigua potable també procedeix de l'embassament, no s'ha detectat nivells anòmals d'herbicides en el mateix període de temps, segons afirmà ahir l'alcalde, Pere Muñoz. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per la seva banda, assegurà ahir al Diari que els resultats de les seves anàlisis tampoc havien detectat resultats extraordinaris al marge de l'habitual augment d'aquest tipus de substàncies en els mesos d'estiu, a causa de l'inferior cabal del riu.
L'Ajuntament de Riba-roja ha posat en funcionament dos sistemes de filtres de carbó actiu per impedir la presència de l'herbicida atrazina i els seus derivats, com la desetilatrazina, a la seva xarxa d'aigua de consum humà.
El consistori capta l'aigua al pantà de Flix, i, a partir de l'estiu els índexs d'aquest herbicida potencialment tòxic per a les persones s'havien elevat, apropant-se als màxims permesos.consistori realitza anàlisis mensuals de l'aiguaEl i va detectar l'anomalia.
En aquell moment va posar en funcionament un sistema de filtrat per impedir el pas de les substàncies a la xarxa d'aigua, mentre encarregava anàlisis complementàries i amb periodicitat quinzenal a l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona SA. (Ematsa).
Una nova anàlisi realitzada al mes d'agost assenyalava uns nivells d'atrazina al límit dels valors permesos; i del seu derivat, desetilatrazina, lleugerament per sobre dels permesos. Aquesta tendència es va aguditzar en el següent control realitzat al 14 de setembre amb l'augment d'un dels dos valors.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, en aquell moment, va donar la veu d'alarma, tot sol·licitant al Govern de la Generalitat, a través de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, ajuda econòmica d'urgència per col·locar filtres de tecnologia més avançada, donat que el filtre en funcionament generava un cost energètic molt elevat.
Finalment, el Departament de Governació ha assumit pràcticament la totalitat del cost dels filtres, valorats en 75.0000 euros.Un cop instal·lat el sistema, per part d'una empresa valenciana, s'ha esvaït la possibilitat que les substàncies tòxiques passin la xarxa d'aigua potable, tot i que es continuaran realitzant anàlisis cada quinze dies.
L'alcalde de la població, José Luis Aparicio, assegura que en cap moment va existir perill per a la població, «perquè abans que els nivells superessin els valors permesos ja vàrem posar en marxa el filtre de carbó».
De fet, a la població veïna de Flix, on el subministrament de l'aigua potable també procedeix de l'embassament, no s'ha detectat nivells anòmals d'herbicides en el mateix període de temps, segons afirmà ahir l'alcalde, Pere Muñoz. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per la seva banda, assegurà ahir al Diari que els resultats de les seves anàlisis tampoc havien detectat resultats extraordinaris al marge de l'habitual augment d'aquest tipus de substàncies en els mesos d'estiu, a causa de l'inferior cabal del riu.
dijous, 16 de novembre del 2006
1er CROS COMARCAL DE LA TEMPORADA
US RECORDEM QUE SI VOLEU VISUALITZAR LES FOTOS AMPLIADES,
NOMÉS CAL "CLICAR " AL DAMUNT
El diumenge dia 12 de Novembre es van fer les primeres proves classificatories de la prova de CROS dels JOCS ESCOLARS DE la Ribera d' Ebre, que organitza el consell Esportiu de la Ribera
Es van aconsseguir ; 4art lloc ( Mariona Agustí ) i
un 5è lloc per part de ( Marina Orta Terré ).
les dues de Tercer curs i amb un recorregut de 1000 m.
A la categoria de nascuts al1998.
A la resta de categories es van aconsseguir dues medalles,
una de plata ( Carlota Aràn Terré )
El diumenge dia 12 de Novembre es van fer les primeres proves classificatories de la prova de CROS dels JOCS ESCOLARS DE la Ribera d' Ebre, que organitza el consell Esportiu de la Ribera
Es van aconsseguir ; 4art lloc ( Mariona Agustí ) i
un 5è lloc per part de ( Marina Orta Terré ).
les dues de Tercer curs i amb un recorregut de 1000 m.
A la categoria de nascuts al1998.
A la resta de categories es van aconsseguir dues medalles,
una de plata ( Carlota Aràn Terré )
i una de bronze ( Marina Castellví Soriano)
les dos de Segon Curs.
També van participar a la a la prova de categoria nascuts al 1999 Femení, amb un recorregut de 500 m. Erola Espinosa i Laura Gil, que van realitzar una bona cursa
i van finalitzar les dos en posicions intermitjes.
EL PRÒXIM DIUMENGE DIA 19 DE NOVEMBRE, AL CAMP D' ESPORTS
A PARTIR DE LES 10:00 COMENÇARAN LES COMPETICIONS DE
TOTES LES CATEGORÍES.
!!!!!!!!!!!!! US ESPEREM ¡¡¡¡¡¡!!!!!!
Participants al CROS d' Ascó als Jocs Escolars
amb l' entrenador.
dilluns, 13 de novembre del 2006
Frenar el tancament d'estacions
Els membres de la CGT van aprofitar l'acte per recordar que, en els últims 15 anys, s'ha tret el personal ferroviari en un gran nombre d'estacions, com Vila-seca, Altafulla, l'Espluga de Francolí, Ulldecona, Vilavella, Salomó, l'Ampolla i Camarles. Van explicar que actualment continuen la campanya per conservar l'assistència al viatger a les terminals de Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. D'altra banda, van concloure que «és vergonyós que s'hagin oblidat projectes tan necessaris com el baixador de la zona universitària de Reus».
dijous, 9 de novembre del 2006
RECUPERACIÓ D' UN TRAM DE VIA ROMANA
El Patronat Pro Batea redacta el projecte de recuperació d'un tram de tres quilòmetres de la via romana per oferir un nou atractiu turístic-->per a. caraLt acaralt@diaridetarragona.com
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial.
La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
La via romana unia amb dues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa proteccióAl segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial.
La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
La via romana unia amb dues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa proteccióAl segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
dilluns, 6 de novembre del 2006
PROPOSTA DE PISCIFACTORIA
NOTICIAS
Riba-roja pretén recuperar l'esturió
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha proposat al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública a l'embassament, on s'hi podrien reintroduir espècies com la carpa autòctona i l'esturió, desaparegut del riu als anys setanta, després de molts segles de presència.-
->per a.caralt acaralt @diaridetarragona.com
La reclamació històrica de repoblar l'embassament de Riba-roja i, per extensió, tot el curs fluvial amb espècies autòctones, i la necessitat de lluitar amb fermesa contra la proliferació del musclo zebra han conduït l'Ajuntament de Riba-roja a proposar oficialment al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública.
Al seu parer, seria fonamental aixecar un equipament d'aquestes característiques per estudiar, en primer lloc, l'evolució de l'hàbitat del riu, «alterat per l'acció filtradora del musclo zebra i la presència a l'aigua de partícules tòxiques procedents dels herbicides i plaguicides utilitzats a l'agricultura», afirma l'alcalde, José Luis Aparicio.A la piscifactoria es podrien estudiar mètodes d'eradicació del musclo zebra, «i fer-ho conjuntament, per exemple, amb Endesa, que ja disposa d'un laboratori especialitzat al costat de la central hidroelèctrica de Riba-roja», explica.
En tercer i últim terme, la instal·lació hauria de servir per estudiar la viabilitat de repoblar el riu amb espècies autòctones «com la carpa o l'esturió».L'alcalde assegura que la mesura permetria repoblar l'embassament de Riba-roja d'Ebre amb una espècie autòctona del riu Ebre, molt atractiva per a la pesca fluvial «per la seva carn, i competidora del mateix hàbitat que el silur», que és una espècie forana.
Ara bé, fins avui, i a pesar dels esforços dels científics, sobretot dels francesos, que disposen d'una població residual d'aquest peix a la desembocadura del Garona, no s'ha aconseguit reproduir amb èxit l'espècie.N'existeix una segona població autòctona a Geòrgia, al mar Negre. A Andalusia, va proposar-se la reintroducció d'una espècie d'esturió, l'Acipenser nacari , al riu Guadalquivir, però finalment la Junta d'Andalusia va desestimar el projecte després de considerar-la una espècie exòtica.
Riba-roja pretén recuperar l'esturió
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ha proposat al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública a l'embassament, on s'hi podrien reintroduir espècies com la carpa autòctona i l'esturió, desaparegut del riu als anys setanta, després de molts segles de presència.-
->per a.caralt acaralt @diaridetarragona.com
La reclamació històrica de repoblar l'embassament de Riba-roja i, per extensió, tot el curs fluvial amb espècies autòctones, i la necessitat de lluitar amb fermesa contra la proliferació del musclo zebra han conduït l'Ajuntament de Riba-roja a proposar oficialment al Departament de Medi Ambient la construcció d'una piscifactoria pública.
Al seu parer, seria fonamental aixecar un equipament d'aquestes característiques per estudiar, en primer lloc, l'evolució de l'hàbitat del riu, «alterat per l'acció filtradora del musclo zebra i la presència a l'aigua de partícules tòxiques procedents dels herbicides i plaguicides utilitzats a l'agricultura», afirma l'alcalde, José Luis Aparicio.A la piscifactoria es podrien estudiar mètodes d'eradicació del musclo zebra, «i fer-ho conjuntament, per exemple, amb Endesa, que ja disposa d'un laboratori especialitzat al costat de la central hidroelèctrica de Riba-roja», explica.
En tercer i últim terme, la instal·lació hauria de servir per estudiar la viabilitat de repoblar el riu amb espècies autòctones «com la carpa o l'esturió».L'alcalde assegura que la mesura permetria repoblar l'embassament de Riba-roja d'Ebre amb una espècie autòctona del riu Ebre, molt atractiva per a la pesca fluvial «per la seva carn, i competidora del mateix hàbitat que el silur», que és una espècie forana.
Ara bé, fins avui, i a pesar dels esforços dels científics, sobretot dels francesos, que disposen d'una població residual d'aquest peix a la desembocadura del Garona, no s'ha aconseguit reproduir amb èxit l'espècie.N'existeix una segona població autòctona a Geòrgia, al mar Negre. A Andalusia, va proposar-se la reintroducció d'una espècie d'esturió, l'Acipenser nacari , al riu Guadalquivir, però finalment la Junta d'Andalusia va desestimar el projecte després de considerar-la una espècie exòtica.
dijous, 2 de novembre del 2006
dimecres, 1 de novembre del 2006
SIGNATURA NOU CONVENI AMB CREU ROJA
El passat 31 d ' Octubre, es va dur a terme l' acte de signatura del
nou conveni amb Creu Roja, per l' ampliació del
SERVEI DE TELEASSISTENCIA,
per tal de poder donar mes servei a la gent gran que ho sol.liciti del nostre poble.
VISITA ALUMNES DE LA PALMA D'EBRE AL " ZER EBRE "
El dimarts dia 31, vam tenir la visita dels Alumnes del CEIP 1 d'Abril - de la Palma d' Ebre a les instalacions del CEIP SANTI AGUSTI, que es passarà a denominar fins ara " ZER EBRE "; i el qual serà la seu central.
Aixó ha motivat una restructuració d' horaris, movilitat del professorat , la dotació d' una Secretaría ( amb material humà i tècnic ) i millores del parc tecnològic a les aules.
Els alumnes de Riba-roja , van donar la benvinguda als alumnes i professors de La Palma, i van fer activitats programades pel centre, entre ells una Ginkama, aqui teniu unes imatges.
Aixó ha motivat una restructuració d' horaris, movilitat del professorat , la dotació d' una Secretaría ( amb material humà i tècnic ) i millores del parc tecnològic a les aules.
Els alumnes de Riba-roja , van donar la benvinguda als alumnes i professors de La Palma, i van fer activitats programades pel centre, entre ells una Ginkama, aqui teniu unes imatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
